L’avantprojecte de llei “educativa” presentat pel ministre espanyol Wert suposa, com ja s’ha dit, un atac sense precedents al model d’escola catalana i inclusiva construït (no sense dificultats i entrebancs pressupostaris i ideològics) en els darrers 30 anys i un retorn a les cavernes formatives dels anys 50 i 60 del segle passat.

Wert, un dels caps visibles de l’extrema dreta nacionalista espanyola, no només pretén carregar-se d’un cop de ploma la immersió lingüística, segregar els estudiants i residualitzar el català a l’escola, sinó que té també per objectiu restablir uns continguts curriculars rescatats de “La Enciclopedia Alvarez” i altres llibres de capçalera del nacional-sindicalisme falangista espanyol, certificats a més, a través de “raválidas ministeriales”.

Per a l’escola catalana, plou sobre mullat. I és que no oblidem que la LEC actualment en vigor (i aprovada per CiU, PSOE i ERC) ja consagrava un model d’escolarització classista i dual i obria la porta a la privatització dels centres públics, per als quals no establia un finançament que en garantís la viabilitat. Després han vingut les retallades, que estan acabant de facto amb el model d’escola inclussiva , promocionador i de qualitat a base de massificacions, precarietat i la corresponent pèrdua de la qualitat docent.... i ara se’ns tira a sobre l’ofensiva anticatalana i segregadora del feixisme espanyol!

La insubmissió i la complicitat del conjunt de la comunitat educativa són més necessàries que mai en aquest context... però no n’hi ha prou. L’educació és, efectivament un problema polític: un problema polític derivat de la dependència d’un estat hostil, i del model social defensat per les elits econòmiques i polítiques catalanes. Cal, per tant mobilitació...pel dret a l’educació, i per la superació definitiva dels atacs sistemàtics a la nostra llengua i cohesió social, que només serà possible amb la plena independència!