El passat mes de desembre, immers en la sacsejada del Cas Mercuri, es va dur a terme el procés de 'debat' sobre les ordenances fiscals (impostos municipals, preus públics i taxes) i pressupostos per aquest any 2013. L’oposició en bloc va rebutjar la proposta de pressupostos municipals i d’ordenances fiscals, amb la legítima demanda de dimissió dels càrrecs electes i de confiança imputats en la trama de corrupció.

La CUP va presentar un plec d'al·legacions amb l'objectiu de situar al centre del debat polític les necessitats de les classes populars, és a dir, els drets socials i els serveis públics. En aquest sentit, la CUP entén que les ordenances fiscals i els pressupostos han de ser eines de redistribució i socialització de la riquesa, de lluita contra l’especulació urbanística, de foment de l’accés universal a la cultura i d’un Sabadell més sostenible. Per fer-ho es planteja, com a punt de partida, un augment substancial de la progressivitat fiscal d’impostos, taxes i preus públics.

En aquesta línia es proposen mesures de caràcter social, com per exemple la bonificació del 100% d’impostos com l’IBI o l’Impost sobre Vehicles, a totes aquelles persones receptores del RMI o que no reben cap prestació subsidiària; una bonificació del 50% de l’impost per aquelles persones en situació d’atur de llarga durada (superior a 1 any); i d’un 20% per a la resta d’aturats. Donada l’actual greu situació econòmica que pateixen les classes populars de la nostra ciutat, creiem que els impostos i preus públics s’han de determinar, en tots els casos, en funció de la renda o situació laboral dels subjectes passius i no per altres variables.

Per altra banda, la CUP proposa un augment del màxim permès (1,1%) del tipus de gravamen de l’IBI dels immobles d’ús no residencial (IKEA, Corte Inglés, McDonald’s, etc.). Així mateix, la CUP denuncia també la no aplicació del recàrrec del 50% de l’impost per als immobles d’ús residencial desocupats de forma permanent i considera que és vergonyós que el consistori encara no hagi redactat un reglament que defineixi què és i què no és un habitatge buit. Cal dir alt i clar que mentre sabadellenques són desnonades diàriament, els especuladors immobiliaris queden impunes d’aquest recàrrec.