Fa poques setmanes es presentava el Manifest “Per un referèndum tant sí com no”, signat inicialment per un centenar de persones (des de Teresa Forcades a Gabriela Serra, Antonio Baños o Matthew Tree) del món del treball, la cultura, la política i els moviments socials, entre elles els sabadellencs Roc Casagran, Xavier Domènech, Virgínia Domínguez, Pau Llonch i Oleguer Preses).

Entenem que aquest Manifest és un clam a la democràcia i a la desobediència respecte els marcs legals i polítics que neguen els nostres drets com a poble, i alhora, un toc d’atenció respecte la possibilitat que el procés sobiranista, d’arrel popular, pugui ser segrestat i traït per les elits polítiques i econòmiques a través de diversos subterfugis.

Les mobilitzacions massives dels últims dos anys al Principat, els resultats electorals, així com l’organització de les consultes per la independència entre 2009 i 2011, mostren que hi ha un clam popular a favor d’exercir el dret a l’autodeterminació.

Cal tenir en compte, però, que l’Estat espanyol nega que hi hagin, al seu si, subjectes nacionals diferents de l’espanyol – no només el dels Països Catalans sinó també de qualsevol comunitat autònoma existent, com Catalunya – i, per tant, nega l’exercici del dret a l’autodeterminació. A més, segons la legalitat espanyola vigent, la convocatòria d’una consulta sobre aquesta qüestió queda subjecta a l’autorització del Congrés espanyol o del Govern central.

En aquest context, determinats sectors han volgut plantejar que si el Govern espanyol no s’avé a acordar una consulta, es convocaran unes eleccions plebiscitàries, a les quals seguiria una Declaració Unilateral d’Independència. Tanmateix, nosaltres creiem que unes eleccions suposadament plebiscitàries no poden substituir l’exercici de l’autodeterminació, sinó que esdevindrien una via per a la dilació del procés i per a la legitimació de les polítiques antisocials de CiU.

Amb aquest mecanisme, seria el Parlament i no el poble el responsable de prendre una decisió. Creiem que aquesta fórmula suposa posar de nou en mans dels partits polítics i els entramats de poder que els sustenten el futur del procés, i això podria fer que es reconduís a través d’un nou pacte entre oligarquies. Alhora, cal qüestionar-se si aquells que es mostren reticents a celebrar una consulta sense l’aprovació del Govern espanyol, serien capaços d’assumir una DUI.

En definitiva, des de la CUP ens sumem a aquest manifest i proclamem que cal dur a terme un referèndum sense condicions ni dilacions, desobeint les prohibicions i ignorant cants de sirenes:

• perquè el referèndum és el mecanisme més participatiu, democràtic i legitimador davant la resta de pobles del món.

• perquè fa explícita d’una manera molt més clara el mandat de la voluntat popular, tant dels qui estan a favor de la independència com dels qui hi estan en contra.

• perquè dilatar els terminis només és útil per als qui volen refredar el procés popular en marxa.

• perquè quan la legalitat espanyola nega un dret com el d’autodeterminació és legítim i necessari utilitzar la desobediència per poder expressar-se democràticament.

Fem doncs una crida a mantenir la mobilització, que serà l’eina que permetrà mantenir el poble al capdavant del procés com a protagonista principal. Perquè qui lidera el procés té tots els números per definir-ne els resultats, i el resultat que volem és la construcció d’un país independent amb una societat justa i igualitària, amb una economia al servei de les necessitats i els interessos populars… I aquests objectius no es poden assolir de la mà de la partitocràcia.

Així doncs, ni un pas enrere: el 9 de novembre referèndum tant sí com no. Que la prudència no ens faci traïdors.