Aquesta no és una decisió que jo prengui en un moment calent o per despit a ningú, ni per obtenir més minuts als mitjans de comunicació que un altre.

Aquesta decisió l’he anat madurant al llarg de molts anys i sobretot en els últims mesos. Es una decisió que segurament els de sempre, els “pitonisses”, comentaran (com sempre equivocant-se): un altre que vol viure de la política, o com en el passat, que alguns que avui diuen que són d’esquerres deien que jo era de Convergència, i els de Convergència deien que era de l’esquerra reformista. Bé, doncs ara suposo que les llengües estirades no caldrà que desgastin el seu estimat cervellet.

Ara farà 25 anys que estic participant al moviment veïnal i això m’ha permès conèixer a molta gent, veïns i veïnes, fer molts companys i companyes, i també alguns amics, però sobretot del que no puc oblidar-me es del mestre i amic, Josep M. Borri, una persona amb un fort caràcter, però amb una il·lusió i una estimació especial pels homes i les dones, pels que ell deia els “sense veu”, però dur com una roca pels que defensaren la societat del capital.

També he tingut la oportunitat  de conèixer al Toni Farrés, un alcalde amb el que algunes vegades ens havíem enganxat, ja que teníem plantejaments diferents en segons quins temes, però fora de la discussió, sempre que teníem l’oportunitat de coincidir, ens demostràvem un respecte mutu, tal i com ha de ser entre persones educades i civilitzades.

Però l’etapa que més ha enriquit personalment i que m’ha donat la possibilitat de conèixer a fons a les persones i a les organitzacions polítiques, ha estat del 2000 al 2007, quan em va tocar prendre la responsabilitat (amb el suport dels companys i companyes de la Junta) de coordinar la FAV de Sabadell, que segons estudis sociològics, ha estat un període especialment conflictiu a Sabadell dintre de la democràcia, particularment sobre els joves que resistien i encara avui es resisteixen a acceptar aquesta societat tan perversa.

Segurament en la memòria de tots nosaltres estan tres fets que tensaren la vida ciutadana: primer, l’impost sobre els residus; segon, el cas Bemba; tercer, les agressions dels grups nazis, aquest el vaig viure en primera persona, i em va donar la possibilitat de conèixer el famós govern de la ciutat quatripartit (PSC, CiU, ER, IC- EUiA), i la seva política municipal. En el cas Bemba,  vaig poder conèixer més a fons als germans Bustos, amb les seves forces especials i que jo conjuntament amb tres companys de la Junta de la FAV vàrem poder conèixer in situ, quan vàrem portar a l’Ajuntament, un dia a la tarda les signatures contra la taxa de residus, ens van rodejar com si fóssim... I com no, quan eren evidents les agressions nazis als joves independentistes i alternatius, i el senyor alcalde deia que no hi havia per tant. Però després de les mobilitzacions i de tot l’enrenou, ara els nostres joves poden estar més tranquils però no es pot baixar la guàrdia en aquest tema. 

Tots aquests fets m’han donat la oportunitat de participar a debats i conèixer a fons les polítiques dels grups municipals, i entre ells també als companys de la CUP que com a membres de l’Entesa, feien les seves propostes. Jo crec que dins l’Entesa tinc molts companys i espero que aquesta decisió que he pres no sigui motiu d’enemistat amb ningú, han de saber que amb mi sempre tindran una persona oberta la diàleg. 

Abans de donar aquest pas, la de perdre la meva independència personal, he estat durant set mesos coneixent la política de la CUP. Durant la dècada dels 80, estava organitzat a un partit de l’esquerra radical, el MCC, un partit on la seva organització era centralista i la direcció del partit era la que decidia. Tot el contrari és el que es fa des de la CUP, que el seu funcionament és assemblaria i que les decisions es prenen col·lectivament. Aquesta és una organització jove, revolucionaria amb plantejaments de lluita de classe contra aquest sistema d’especulació i de enriquiment d’uns pocs en detriment de la majoria, lluita per l’igualat de les dones i els joves, i en quan al model de ciutat, la CUP denunciarà el Pla especial 1993-2008, i el pacte de no debatre temes, que no són estrictament de ciutat. Es que no ens afecten tan les promeses del Sr. Zapatero, com les del senyor Montilla?

Després de l’assemblea del passat mes de gener a Mataró, on la aprovació de les propostes de defensa de la llengua, la cultura i defensa del territori dels països catalans, es que em vaig decidir a donar el pas d’integrar-me a la CUP. 

Ernest Espinós de la CUP de Sabadell