Per molts catalans i catalanes encara ens trobem immersos en una Transició incompleta, que, com deia un dels nostres escriptors contemporanis més il·lustres, Manuel de Pedrolo, es va fonamentar més en les renúncies que en les afirmacions. Des de finals dels anys setanta no es recorda una diada de mobilització com la del 13 de Desembre, en la qual 167 municipis podien exercir per primera vegada el dret a decidir amb un cens de prop de 700.000 persones. L'esforç col·lossal dels milers i milers d'homes i dones voluntàries, la capacitat organitzativa, el rigor i la normalitat que han prevalgut durant tota la jornada, les cotes de participació que freguen el 30% i la rotunditat dels resultats a ningú poden passar per alt.

Tot un repte col·lectiu que manifesta que el dret a l'autodeterminació sí  que importa a la ciutadania. Les consultes han representat una lliçó ben franca de compromís, autoorganització i participació; en definitiva, s'ha realitzat un brillant exercici de democràcia popular. Mentre alguns comparen la recent inaugurada línia 9 del metro a Santa Coloma de Gramanet amb “l'horitzó d'autogovern que marca l'Estatut”, més de cent vuitanta dues mil persones fixen l'horitzó en l'assoliment de la independència. Hem après a aplicar el dret sense pidolar, deixant clar que constitució espanyola no és sinònim de democràcia i que Estatut no és equivalent a sobirania.

I aquest ha estat un dels grans valors de la Consulta de diumenge: posar de relleu que hi ha una altra via possible i factible (no pas minoritària) que ens deslliura de les lloses de la Transició espanyola, que esperona un futur nou pel poble català.

Bernat Marco Llobet
membre de la Candidatura d'Unitat Popular de Sabadell