Qui s’atreveix a dir ara que la crisi capitalista beneficia a les dones?

Segons dades de l’Observatori d’Economia Local la taxa d’atur registrat a la ciutat (gener 2010) és del 17,3%. Les dades de l’atur per sexes mostren per una banda un augment de l’atur interanual superior en els homes (27,7%) que en les dones (17,7%) i per una altra banda, un augment de l’atur femení per sobre del masculí respecte al mes de desembre de 2009. 

Aquest augment de l’atur femení és molt rellevant alhora de desmentir aquelles veus que fins ara s’havien atrevit a afirmar que la crisi econòmica actual no era tan desfavorable a les dones treballadores catalanes perquè la crisi afectava principalment a l’economia productiva i al sector de la construcció.

A l’altra banda d’aquesta anàlisi, el moviment antipatriarcal del nostre país, molt crític amb aquesta línia de pensament, ja advertia que aquesta interpretació de les dades obviava un factor clau i és que el sistema capitalista des de fa molt de temps colpeja  la situació laboral i social de la dona i que l’actual crisi només ha fet que agreujar-la; tot i que els estralls no els hem de trobar només en les dades de l’atur si no en les característiques  estructurals de la situació de la dona en la nostra societat que s’aguditzen en temps de crisi econòmica capitalista. 

El col·lapse econòmic actual ha tingut palpables conseqüències en aquelles feines que s’han considerat tradicionalment masculines perquè estaven relacionades amb la bombolla especulativa directament, i també perquè el mercat laboral capitalista ha estat ocupat pels homes, majoritàriament. Però ni molt menys això ens pot portar a pensar que la resta de sectors (també els tradicionalment considerats femenins)  no pateixin les conseqüències de l'actual conjuntura econòmica. La situació laboral de les dones porta molts anys essent precària i ara, en temps de crisi, el context actual està empitjorant la seva situació laboral i social, per l'agudització de la discriminació sexual històrica, necessària per  la reproducció d’aquest sistema econòmic. 

La situació de la dona treballadora porta molt anys (segles!) en una situació  insostenible que es caracteritza per la inseguretat personal i familiar, com a conseqüència de la dependència econòmica del bread winner (el marit o cap de família que porta el pa a casa) i  la pressió i coacció social pel compliment de totes les tasques i rols socials tradicionalment femenins: treballar mitja jornada o esporàdicament com a complement del sou del company, menys garanties i prestacions socials que un home, sou inferior per el mateix treball o responsabilitat, reducció dels drets socials, conciliació familiar només femenina, i un llarg etcètera de greuges. 

Creiem doncs, que si apliquem la  perspectiva de gènere quan interpretem les dades econòmiques i laborals de l’actual crisi i no caiem en punts de vista androcèntrics, arribarem a la conclusió que les dades de l’atur en la població femenina sempre han estat elevades quantitativament parlant però també és  preocupant el tipus de tasques que desenvolupen les dones, el tipus de contractació (mitja jornada, economia submergida, flexibilitat/precarietat...), la temporalitat, la cotització, el sou, així com el treball domèstic i de cura familiar no reconegut, i un altre llarg etcètera de més greuges. 

Les dones, com la població  immigrada i els joves són la mà d’obra barata que necessita el model econòmic actual per augmentar els beneficis de les empreses reduint el màxim de despeses. Per aquest motiu i sota aquesta premissa, creiem que les polítiques del PSOE i les seves mesures anticrisi no incentiven els canvis en la millora de la classe treballadora i menys de la situació de la dona en la nostra societat ni en el món laboral, si no que posen pedaços per a la perpetuïtat d’aquest sistema i de les desigualtats que genera. 

Des de la CUP de Sabadell, apostem per noves formes d’actuació (conciliació laboral paritària, revisió dels rols de gènere, regularització laboral del treball femení submergit, increment de les prestacions socials, augment de la participació política i cívica de les dones, co-responsabilitat familiar, igualtat salarial, empoderament social, etc.) que garanteixin la superació de les desigualtats des d’una perspectiva de gènere transformadora i transversal, i en la construcció d’un model econòmic i social pels  Països Catalans respectuós, no sexista, igualitari i solidari. 

Un altre març cru però en lluita!
Observatori de gènere de la CUP  de Sabadell