El saben aquel que diu que... és 1 mort, 1 recusat, 4 caducats i 6 ineptes més que, per distreure’s, entre corridas de toros es reuneixen per decidir com retallar una Llei Orgànica Espanyola anomenada “Estatut”. Saben que en el fons no és una llei gaire diferent de l’anterior, que manté intactes els principals mecanismes de poder de l’Estat, que segueix garantint la Unidad de España, negant el Dret a l’Autodeterminació... Però ens coneixen molt bé –són tants anys d’hòsties i humiliacions– i saben perfectament com reaccionen els nostres estaments polítics apoltronats.

Així doncs, veiem com bona part dels representants polítics que van promoure la reforma –i fins i tot alguns dels que van acabar votant-la en contra– es posen les mans al cap i es queixen de la poca “legitimitat moral” del Tribunal Constitucional actual.

I, per no perdre aquesta peculiar tradició d’intentar fer sempre les reformes més inútils possibles, ara seguiran perdent el temps fins que aconsegueixin canviar-los per uns altres 12 Apòstols de la Santa Constitució. Tot perquè l’Estatut acabi igual: escapçat per aquí i per allà, i encara més subjugat als interessos del nacionalisme espanyol del què ja ho està!

Això sembla un acudit dels dolents. Però el veritable acudit, i de mal gust, és que ens vulguin convèncer que defensar l’Estatut és defensar la dignitat de Catalunya! Au va! Defensar els Estatuts d’Autonomia...

- és sotmetre’s a la Constitució Espanyola,
- és perpetuar l’esquarterament dels Països Catalans i de la nostra llengua,
- és seguir sent súbdits de la Monarquia Borbònica,
- és la destrucció del territori,
- és mantenir un sistema econòmic capitalista i patriarcal,
- és sotmetre’s davant de les imposicions reaccionàries, antisocials, xenòfobes i feixistitzants de la Unió Europea,
- és seguir amb l’espoli fiscal i empassar-nos les retallades socials i econòmiques que ens manin,
- és negar-nos a nosaltres mateixes el Dret a l’Autodeterminació!

Per favor! Defensar l’Estatut és defensar quatre engrunes de l’enèsim intent d’encaix a Espanya! I ja no ens alimenten molles, osti! Que volem el pa sencer! A veure si ho pilleu: ¡Ya no nos alimentan migas! ¡Queremos el pan entero!

L'actual context polític i social fa encara més evident l’esgotament de l’Estat de les Autonomies. Cada cop hi ha més gent que veu com la via autonomista ja ha mort. Però per la CUP mai ha estat viva. Fa uns 5 anys, davant de les reformes dels Estatuts d’Autonomia, dèiem que ja n’hi havia prou d’Estatuts, que el què calia era impulsar un veritable Procés Constituent cap a la Independència i el Socialisme! Un procés que concedeixi el màxim protagonisme a l’àmbit municipal i comarcal, que compti amb la participació dels diferents agents polítics i socials de les nostres viles i ciutats, que englobi el conjunt de la classe obrera i la pagesia.

La Independència dels Països Catalans l’assolirem, sens dubte, i més aviat del què ens pensem, amb l’impuls de moviments socials unitaris que, sense el llast de possibilismes partidistes i de poltrones, plantegin obertament i duguin a la pràctica accions decidides de radicalitat democràtica.

I un dels processos de radicalitat democràtica més forts, engrescadors, unitaris, veritablement participatius i populars que hem vist en molts i molts anys al nostre país, són les Consultes sobre la Independència que s’han realitzat –per ara– arreu del Principat i que varen arrancar a Arenys de Munt el 13 de setembre passat.

Des de llavors, ja són més de 460 els municipis que han organitzat la consulta (la meitat del Principat!); més de 480.000 persones ja han anat a votar i un 93,4% ha dit SÍ a la Independència! Això ja són bastants més vots, per exemple, dels que va treure ERC a les últimes autonòmiques... i això que encara hi ha 3 milions i mig de persones que esperen per anar a les urnes!

A Sabadell, a finals de novembre es va constituir la Plataforma per l’Autodeterminació a Sabadell. Durant tots aquests mesos ha fet mans i mànigues per organitzar-se, aplegant a gent de totes les edats i condicions socials, a associacions, entitats, i representants de partits polítics –entre ells, evidentment, la CUP.

La PAS ha aconseguit coordinar a centenars de voluntaris i voluntàries, vèncer les dificultats logístiques, tècniques i econòmiques d’organitzar la consulta a la 4a ciutat més gran del Principat. La PAS ha aconseguit que ja siguin més de 8.000 els sabadellencs i sabadellenques que han votat anticipadament. I estic convençudíssim que demà, 30 de maig, aconseguirà que siguin molts i molts milers més els ciutadans i ciutadanes que sortiran a votar! Crec que tots i totes les voluntàries es mereixen ja un fort aplaudiment per la bona feina realitzada i molts ànims per l’esprint final!

Com deia, demà serem milers i milers les persones que sortirem a votar. Però també ajudaran a omplir totes les urnes nois i noies de 16 i 17 anys, i catalans i catalanes sense el DNI espanyol: saballuts i saballudes que, per primera vegada, tindran veu i vot! Demà seran uns 4.000 els sabadellencs nascuts al Marroc que podran votar, 4.000 de Bolívia, 3.000 d’Equador, 1.000 de la Xina o de Colòmbia, 600 d’Itàlia, 500 de Senegal, 250 cubans i 200 veneçolans i veneçolanes... i fins a més de 20.000 catalans i catalanes d’arreu del món! Els animem a tots i totes a participar-hi!

Les lleis electorals vigents a l'Estat Espanyol encara no els permeten exercir un dret tant elemental. Aquest és un exemple més del caràcter profundament democràtic de les Consultes sobre la Independència... i de la societat justa, lliure, igualitària i socialista que volem construir als Països Catalans!

Així doncs, les consultes posen sobre la taula el Dret a l’Autodeterminació de la nació catalana. Per primera vegada, milions de catalanes i catalans estem decidint quin ha de ser el futur del nostre poble; estem demostrant que, com hem dit tantes i tantes vegades, la llibertat i els drets no es demanen, es prenen, s’exerceixen!

Cal que totes les sabadellenques i sabadellencs demà sortim a votar! Cal encomanar la trempera a tothom! Cal que animem a votar, com diuen els Brams, als “iaios que seuen al banc de la plaça, a la colla del bar, als antics amics d’escola que fa l’hòstia que no veiem, a la dona que ven verdura al mercat... als companys de feina, fins i tot els que no ens hi fem, la colla d’immigrants que fa uns dies que són a la ciutat, a aquell home amb qui ningú no parla mai... Tots com peces del trencaclosques!”

Cal sortir a votar, i cal que ho fem...

- Per democràcia, perquè la base de la democràcia és consultar el poble i respectar la seva voluntat, lliurement expressada.
- Per justícia, perquè tots els pobles tenen Dret a l’Autodeterminació (com diu l’Article 1.1, del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides).
- Per decidir, perquè només amb la independència tindrem capacitat de decidir sobre el nostre territori, el nostre medi ambient, les nostres infraestructures i el nostre model econòmic.
- Per una altra Europa, la dels pobles lliures i de les classes treballadores, perquè l’actual Unió Europea, sotmesa als Estats capitalistes, no pot garantir un projecte democràtic i pròsper de convivència en igualtat i llibertat.
- Pel futur, perquè els Països Catalans venim de 300 anys d’ocupacions, de dictadures, prohibicions i persecucions, i ja no volem un futur de submissió i dependència.
- I per la llibertat, perquè no volem demanar permís ni a Madrid ni a París ni a ningú per ser com som i fer el que volem fer.

Sens dubte, estem en un canvi de cicle... ja hem entrat de ple a la recta final cap a la independència política. Realment, penso que la independència de la nació catalana –de Salses a Guardamar, i de Fraga a Maó– la tenim molt més a prop del que a vegades ens pensem. La tenim al caure!

Com deia el gran Ovidi, el Dia de la Independència “serà blava i tranquil•la la mar; serà verda i espessa la vall; serà gran i dolça la muntanya”; sens dubte, “floriran flors i cants i alegries; floriran crits i cors i paraules”; sens dubte, “serà un dia que durarà anys!”

Però l’endemà, no us penseu pas que la lluita haurà acabat: m’atreviria a dir que les batalles més dures arribaran un cop ja siguem políticament independents. L’endemà de la Independència, caldrà seguir lluitant...

- per un país i una terra més justes;
- per esborrar tot rastre de l’explotació que causa aquest sistema tant injust i pervers;
- per uns serveis socials, una educació i una sanitat verdaderament universals, públiques i gratuïtes;
- per a seguir recuperant el control i la propietat de tots els sectors estratègics de l’economia;
- perquè no hi pugui haver més treballadores, funcionaris, pensionistes, pagesos... i altres proletaris i proletàries que segueixin pagant les Crisis Capitalistes... senzillament perquè haguem superat el Capitalisme!

Per tal de veure ben aviat el Dia de la Independència –i l’Endemà de la Independència–, per tot això i per molts altres somnis, animo a totes les sabadellenques i els sabadellencs, a tota la classe treballadora, a votar SÍ A LA INDEPENDÈNCIA!!

Sortiu al carrer, animeu a tothom a votar, participeu, voteu, voteu LLIBERTAT, VOTEU SÍ!

Independència i Socialisme! Visca a Terra!