9 de març, abstenció activa per l’Autodeterminació
03/03/2008
Davant una nova convocatòria d’eleccions al Congrés i al Senat del Regne d’Espanya, l’anàlisi no es pot circumscriure a l’àmbit del Països Catalans ja que la nostra realitat nacional resta condicionada de manera determinant per la nostra indesitjada pertinença a l’Estat espanyol. El compromís de bona part de l’esquerra en la reforma i manteniment impune del tardofranquisme, l’acceptació i defensa de l’espai espanyol d’acumulació capitalista que nega el dret d’autodeterminació, i la incorporació a la lògica de la mundialització capitalista des del primer món suposa una cotilla massa forta perquè no acabi asfixiant les il·lusions de massa gent que, considerant-se d’esquerres i formant majoritàriament part de la classe treballadora, ha estat educada en valors interclassistes, en el consumisme més buit i en la insolidaritat més escandalosa.
La il·lusió de possibles canvis mitjançant els processos electorals d’àmbit espanyol s’ha anat esgotant a mesura que topava amb la realitat: portem més de 30 anys amb el mateix règim capitalista que regia durant la dictadura franquista, ens van incorporar de grat o per força a través de l’OTAN i la UE al bloc de països dominants i espoliadors, i la reivindicació nacional no ho passat d’una mera descentralització administrativa per mor d’una construcció nacional d’un invent esdevingut Espanya.
Però, després de les vergonyoses reformes dels estatuts del Principat, del País Valencià i les Illes encaminades a fer definitiva la incrustació del nostre poble dins un estat ocupant i espoliador, les forces autonomistes es disposen a establir possibles aliances amb els grans partits estatals, PSOE i PP, per treure’n el màxim rèdit polític a les seves respectives comunitats autònomes, i per gestionar uns o altres, segons els ressaltats estatals i la correlació de forces en cada comunitat, les engrunes resultants dins un clima de frustració nacional generat per l’actitud botiflera de bona part de l’establishment polític català.
Com que ja coneixem els efectes d’un govern espanyol d’extrema dreta (PP) que comporta retallades a les llibertats individuals i col·lectives i un ofegament econòmic dels Països Catalans, i com que també som conscients dels resultats d’un govern espanyol de dretes (PSOE) que comporta retallades a les llibertats individuals i col·lectives i un ofegament econòmic dels Països Catalans, i com que també tenim memòria del paper de la trista figura que han fet durant més de trenta anys la resta de partits regional-autonomistes que es fan i es desfan al llarg i ample de la nostra nació, no hi ha, des de l’esquerra independentista, altra resposta possible que l’ABSTENCIÓ!!
Però una abstenció activa, ja que si volem crear les condicions objectives per intentar capitalitzar les ànsies sobiranistes d’una part significativa del nostre poble, aquell que ja s’ha manifestat massivament dues vegades pels carrers de Barcelona el 18 de febrer del 2006 i l’1 de desembre del 2007, hem d’apostar per la creació d’institucions nacionals pròpies i dipositàries de la sobirania popular, en aquest cas l’Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans com a institució representativa del conjunt dels territoris que formen la nostra nació i que serveixi per acabar amb la divisió i esquarterament imposats pel Tractat dels Pirineus del 1659 i per la Constitució espanyola del 1978.
A més, en aquesta ocasió recolzem la participació en la campanya de recollida de signatures que està impulsant la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), per tal que els parlaments regionals dels Països Catalans tinguin la facultat de convocar referèndums. Com que ens trobem en una bona conjuntura política, on l’autonomisme comença a estar totalment desacreditat a ulls d’importants segments de la població catalana, hem d’expandir un moviment social per l’autodeterminació garantint-ne l’extensió territorial i l’orientació autodeterminista de les seves iniciatives.