Article del diari POSEM FIL A L'AGULLA
editat per la CUP i el MPS

El passat 27 de novembre sota les ordres del jutge Ramón González tres-cents mossos d’esquadra van escorcollar diferents dependències municipals, seus empresarials i domicilis particulars de la ciutat de Sabadell. Sortia, així, a la llum, després de dos anys d’investigacions per part de la Fiscalia anticorrupció, el cas Mercuri.

Trenta-vuit persones imputades entre les quals hi ha quatre membres del govern local –l’alcalde Manuel Bustos, entre elles–, l’exregidor Jordi Soriano, tres càrrecs de confiança, el cap de la Policia Municipal i diversos empresaris. Tretze mil folis de sumari dividits en trenta-una peces per tal d’agilitzar la investigació que recullen una llarga llista de proves i de delictes imputats. El tràfic d’influències, delictes contra l’administració publica, malversació de fons públics, omissió de la persecució del delicte i irregularitats en l’adjudicació de serveis en són alguns dels més destacats.

>>PROTAGONISTES DEL CAS MERCURI COMPTEN AMB ANTECEDENTS QUE ES VAN SILENCIAR

Soriano ja havia estat denunciat

L’exregidor del PP Jordi Soriano apareix ara com el suposat gran cap de la trama. Moltes informacions apunten cap a ell com a personatge que gestionava el cobrament de comissions i que posava en contacte l’ajuntament i les empreses. Tot i que mai s’ha fet oficial –fins i tot es negava–, Soriano ha estat el darrer gran aliat de Bustos durant la passada legislatura. En més de quaranta ocasions va ser ell qui va permetre, amb els vots del seu partit, que el PSC tirés endavant propostes polítiques que tota la resta del consistori rebutjava. La fidelitat va arribar a tal punt que el setembre de 2009 Bustos va aturar un ple, es va reunir cinc minuts amb l’edil popular, i seguidament aquest regidor va canviar el sentit del seu vot.
No obstant, semblaria tan sols un pacte polític encobert si no fos perquè Soriano ja llavors protagonitzava escàndols que la premsa silenciava. Un d’ells va ser la denúncia que va rebre per part dels treballadors del seu mateix partit i de membres de Noves Generacions l’abril de 2009. Acusaven el president del Partit Popular a la ciutat de no haver-los donat d’alta a la Seguretat Social, de no pagar-los els sous i de desviar fons del partit. Soriano va optar per canviar el pany de l’oficina de la formació a l’ajuntament i per no deixar-los entrar, una situació rocambolesca que va requerir la intervenció de la policia municipal.
Alhora, per fer públic el que ja era vox populi, els afectats van optar per enganxar uns cartells on es denunciava la situació davant de les seus dels mitjans locals. Però la mateixa nit del conflicte Soriano va sopar en un restaurant del centre de Sabadell amb membres de la premsa local. Gairebé ningú en va parlar.
Posteriorment la direcció del partit el va cessar de la presidència del grup a Sabadell i va establir una junta gestora provisional. Més tard, la direcció també va impedir que es presentés de nou a les llistes del PP a les eleccions municipals.

Obra pública per al «tiet» Bustos

Manuel Bustos reitera en les seves aparicions mediàtiques que el seu tiet mai ha tingut influències en l’adjudicació d’obra pública. Òbviament, és fals. Melquíades Garrido és l’actual president del Gremi de Constructors de Sabadell i també compta amb tot un historial en el panorama politicoempresarial sabadellenc. A banda dels múltiples rumors que circulen sobre ell, està demostrat que alguns socis seus van beneficiar-se de les adjudicacions de l’empresa pública de vivenda, VIMUSA, quan ell n’era conseller i Bustos, president.
De fet, El País revelava el 2007 que Bustos havia atorgat concessions d’obra pública a socis del seu tiet des de tres organismes que presidia: VIMUSA, l’Ajuntament de Sabadell i la Federació Catalana de Municipis. La publicació va generar tota una polèmica que pràcticament ningú més va publicar. Grups de l’oposició van denunciar, aleshores, que s’estaven cometent il·legalitats en l’adjudicació d’aquelles obres.

Més de cent irregularitats en pisos per a la gent gran

Tot just la setmana passada integrants de l’Ajuntament de Sabadell declaraven als jutjats en relació amb un altre cas. Es tracta del contenciós administratiu interposat per ICV-EUiA arran dels atorgaments de pisos destinats a la gent gran del complex de Sant Oleguer. Diversos indicis apunten que les concessions s’haurien fet a dit i s’hi haurien acollit persones que no complien els requisits.
En un primer moment la formació ecosocialista va optar per impulsar una comissió d’investigació per resoldre les sospites, però precisament els vots del grup de Jordi Soriano (PP) junt amb els del PSC van impedir que la comissió tirés endavant. Llavors el cas es va judicialitzar i el 2010 la Fiscalia va determinar que fins a cent vint-i-sis expedients tenien alguna irregularitat però que no s’hi apreciava cap tipus de responsabilitat penal. El PSC, la premsa i l’entorn van donar el cas per tancat, però el contenciós tira endavant i el jutge encara no l’ha resolt.

---------------------------

pots llegir la resta del diari aquí