La improvisació és un altre tret característic d'aquestes mesures. No formen part d'un pla estratègic elaborat després d'una anàlisi i una reflexió profundes dels motius que ens han empès a la situació actual i a la manera d'assentar les bases d'un model que ens ajudi a superar la conjuntura actual, però que vagi més enllà i afronti reformes econòmiques que suposin un canvi de model que eviti restar captiu de les decisions dels especuladors.

El Govern espanyol ha injectat diners a la banca i a les grans empreses i ha augmentat els impostos de manera lineal (cosa que afecta més a les rendes més baixes).

Ara anuncia una rebaixa dels sous dels empleats públics, l'empitjorament general dels serveis públics, la congelació de les pensions, l'eliminació del xec-nadó, l'augment de l'IVA i imposarà una nova reforma laboral (rebaixa de drets i retallada de pensions) si aquesta no l'acorden la patronal i els sindicats CCOO i UGT.

Venen aquestes mesures com les úniques que poden reduir la despesa pública quan això és fals perquè hi ha alternatives, com poden ser la retallada de la despesa militar i del nombre d'alts càrrecs, l'eliminació de les exempcions fiscals a les grans fortunes (les famoses SICAV), l'augment de l'impost de la renda a les rendes més altes, la recuperació de la injecció de diners a la banca, etc.

Sobretot s'haurien d'assentar les bases per a un canvi de model que passés per la limitació de les transferències internacionals de capitals (per evitar l'especulació i limitar les deslocalitzacions), la recuperació per al sector públic dels serveis que generen riquesa i s'han privatitzat, el manteniment i l'augment dels drets socials, el foment del cooperativisme en el marc d'un model econòmic productiu de proximitat que cobreixi les necessitats materials de la societat i en l'atenció social, i no en sectors especulatius, i altres basats en el consumisme en creixement continu.

És per això que la CUP es manifesta en contra de les mesures anunciades pel Govern espanyol i manté el seu compromís de donar suport a les mobilitzacions que sorgeixin des de les classes populars en defensa dels drets laborals i socials.