L’amic i il·lustre Tinent d’Alcalde d’Urbanisme Joan Carles Sánchez responia el passat divendres 30 de maig, dos dies després de la signatura del conveni per a la tramitació abreujada de llicències entre l’Ajuntament de Sabadell i el Col·legi d’Arquitectes, a un article que, en nom de la CUP vaig signar en aquest mateix diari el 13 de maig i on criticàvem el que, al nostre entendre, no era sinó una porta oberta a la privatització del servei de llicències i a la indisciplina urbanística. 

En la seva resposta, a banda d’intentar explicar els motius que han dut l’equip de govern a tirar endavant aquest projecte, en Joan Carles Sánchez es demana si el l’objectiu de la nostra denúncia d’aquest conveni és la desinformació i, en el títol insinua que la discrepància pot venir donada pel nostre “dogmatisme”. 

Doncs bé, abans de passar a respondre les argumentacions en defensa d’aquesta política d’externalitzacions practicada pel govern municipal, crec que és de justícia fer palès que les dues “desinformacions” (per dir-ho d’una manera suau) més flagrants respecte aquest afer, han vingut de la pròpia institució que el Tinent d’Alcalde representa.

En primer lloc, es va vendre aquest conveni com a “pioner” en l’estat espanyol, com a nou exemple del lideratge de Sabadell i fins i tot es va imposar la denominació “Visat Sabadell” a la certificació que expedirà el col·legi d’arquitectes. Doncs bé, el “Consejo Rector de Urbanismo” de Santa Cruz de Tenerife i el “Colegio de Arquitectos de Canarias” van signar un conveni pràcticament idèntic el divendres, 23 de novembre de 2007. 

En segon lloc, i seguint la tàctica de la dreta liberal de desprestigiar un servei públic per justificar la seva privatització, l’Ajuntament afirmava que “actualment el termini de tramitació va de 10 a 12 mesos”. Doncs bé, resulta que actualment, el Servei Municipal de llicències (i això ho pot comprovar qualsevol ciutadà que utilitzi el servei) està tancant les sol·licituds presentades el passat més de febrer, és a dir, fa poc més de tres mesos. En resum, es desinforma presentant els casos extrems com a norma, aquells que provoquen més discrepàncies i que, lògicament, requereixen més temps i negociació (per això es van inventar les llicències, no?), i silenciant el que ja avançàvem en el nostre article: que el problema de la demora en la tramitació estava remetent donada la desacceleració del sector del totxo i que era fàcilment resoluble des del propi Departament. 

Aclarit qui té i qui no té voluntat de desinformar, voldríem debatre alguns dels arguments esgrimits en l’article del Tinent d’Alcalde, que bàsicament, es limita a justificar la legalitat del conveni i la seva adequació normativa. 

Però és que nosaltres, de moment, no hem pas qüestionat aquesta adequació. La nostra discrepància no és administrativa, sinó política. Una cosa pot ser perfectament legal i políticament i socialment qüestionable (com l’especulació immobiliària o l’alimentària, per exemple). I això és el que des de la CUP fem: qüestionar el model i el dogma liberal de l’externalització (o privatització) dels serveis públics. 

Dogma que fins i tot s’ha qüestionat des del mateix sector empresarial quan determinades companyies i corporacions han comprovat com cedir part de les seves responsabilitats a tercers, no fa sinó augmentar el risc en la gestió i perdre capacitat de planificació i decisió en els afers que les competeixen. 

Que la legislació vigent prevegi l’existència dels dos tipus de procediments, no vol dir que els imposi, sinó que els autoritza. I el que passa és que, des de la CUP,(i entenem que recollint el que ha estat la trajectòria de l’esquerra política i sindical d’aquest país) ens oposem a la seva implantació pels arguments del tracte igualitari i l’obligació de vetllar per la seguretat i la disciplina que ja vam exposar en l’anterior article.  

O no és cert que pagar l’1% del cost total del projecte és el doble que pagar-ne el 0,5%?  

I com es pot mantenir el rigor de l’expedient reduint-ne el temps de tramitació? Què potser ara es perd el temps al Departament d’Urbanisme? O és que el Col·legi disposarà de més recursos que l’administració per realitzar aquest servei? Nosaltres pensem que s’obre la porta a una “relaxació” en la intervenció del projecte d’obra que pot ser molt perillosa per a l’ordenament i la disciplina urbanística per molt que es digui que s’augmentaran les inspeccions. No és més lògic ser rigorosos de bon principi que no pas anar posant pedaços? 

Des de la CUP ens reafirmem en la denúncia dels perills que suposen aquest tipus d’externalitzacions i ens fem dues preguntes en veu alta: 

Quina és la motivació de l’equip de govern per cedir parcel·les del poder municipal a institucions que, per molt poc ànim de lucre que tinguin, no són pas les representants democràtiques de la voluntat popular? 

Quina és l’opinió que mereix a les diferents expressions organitzatives de l’esquerra sabadellenca aquesta política d’externalitzacions? 

Xavier Oca i Baradad

CUP Sabadell