Recentment hem tingut la bona notícia del fracàs estrepitós de la campanya segregacionista contra la immersió lingüística impulsada pel PP i Ciudadanos i amplificada per tots els mitjans de comunicació espanyols: el nombre de famílies que han exigit l’escolarització en espanyol s’ha reduït de 116 a 17.

Alhora, en els darrers mesos, el creixement de la consciència nacional arreu dels Països Catalans ha anat en paral·lel als atacs a la nostra llengua dels principals enemics polítics del nostre poble.

Exemples en trobem des de les Illes, on el PP intenta substituir el nom de viles i ciutats per la toponímia espanyola i franquista, i on amenaça amb el secessionisme lingüístic i la censura dels llibres escolars; fins al País Valencià, on es manté la discriminació de més de 80.000 famílies que no poden optar a l’escolarització en català i on, com en el cas dels instituts i la Universitat de Castelló, el PP incita a la denúncia i persecució del professorat més compromès amb la llengua i els valors democràtics; i passant pel Principat, que pateix una forta embestida judicial i ideològica contra els intents de normalització del català en diferents àmbits.

Sortosament, i a diferència de bona part del suposat “catalanisme polític”, el teixit social del nostre poble ha estat ferm, i les iniciatives populars en defensa de la llengua i la cultura no han deixat de multiplicar-se, culminant amb l’exitosa campanya “Enllaçats” que ha unit centenars de persones i col•lectius del conjunt de la nació catalana.

La recent sentència (9 d’abril) del TSJC contra la immersió lingüística al Principat que pretén bàsicament dividir la nostra societat i fomentar les divisions sectàries entre les classes populars ens demostra, d’una banda, que l’aparell de l’estat espanyol és intrínsecament feixista, anticatalà i irreformable, i que l’única sortida per al nostre poble passa per la plena independència.

I, d’altra banda, que cal seguir amatents i mantenir viva la lluita en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, doncs l’enemic no descansa. En aquest sentit, cal posar en evidència el perill i la vergonya que suposa per a la nostra ciutat l’entrada en el consistori sabadellenc de la nova regidora del PP: Cuca Santos, una de les fanàtiques espanyolistes que més s’han significat en els atacs contra el català.

Des de la CUP denunciem la presència en les institucions d’aquests personatges hostils al nostre poble i encoratgem el conjunt de la societat civil a mostrar el seu rebuig als intents de marginalització de la nostra llengua i a seguir treballant totes i tots per fer del català una eina de treball, d’integració i de convivència.