Tota la polsseguera que ha aixecat la simple presència de la paraula independència a les paperetes de la Consulta d'Arenys de Munt no és pas gratuïta. És l'espina entravessada de sempre, la pedra a  la sabata que ha provocat que la vicepresidenta del govern espanyol, Ciudadanos, el PP i el PSOE, la Falange i la vocalia de l'estat hagin fet mans i mànigues per a coaccionar una consulta democràtica.

Però  les contradiccions es reprodueixen arreu, es fan visibles, prenen consistència, i aquest fet està situant en el camp de l'independentisme a cada vegada més catalans i catalanes. Per a moltes persones, el sistema polític i econòmic espanyol no és altre que el sistema d'ocupació, opressió i espoli del poble català. És lògic que, en aquest marc, la legitimitat discursiva espanyola apuntelada el 1978-79 faci aigües. Normalment, el precedent a la consumació dels canvis polítics i socials és el descrèdit popular que assoleix l'ordre establert, el reconeixament de les situacions injustes i el sorgiment d'una consciència crítica. Ja tenim el port de partida, doncs, perquè aquest fenòmen és una realitat emergent en la societat catalana.

Gràcies Arenys per la lliçó, ara ens toca a tots i totes. Sense vel·leïtats, situem l'horitzó en un procés independentista. I aquest procés cal edificar-lo sobre els pilars de la participació, la integració social i la solidaritat, junt amb el convenciment que la Independència no és una mera consigna electoral o un somni irrealitzable. És una necessitat política, un imperatiu democràtic, la palanca que fa possible la transformació i l'alliberament. En marxa, som-hi! 

Bernat Marco Llobet,
membre de la CUP de Sabadell