Un cop més el PPSOE disposarà de majoria suficient per seguir governant Sabadell. Més enllà de la comprensible frustració de totes les persones i col·lectius que hem estat treballant per fer possible un veritable canvi de rumb a la ciutat i de les lletanies (tan ploraneres com sociològicament i numèricament falses) del “si anéssiu tots junts”, cal fer una reflexió seriosa sobre els plantejaments i estratègies que han permès la continuïtat d’en Bustos a l’alcaldia.

I és que hi ha una qüestió fonamental: perquè hi hagi un canvi, persones que votaven un bloc, han de deixar de fer-ho, i persones que no votaven l’altre, han de començar a fer-ho. Un canvi al govern de Sabadell tan sols hagués estat possible si ICV-EUiA (sola o amb el suport dins o fora de l’Entesa) hagués estat la segona força i l’hagués pogut liderar, ja que difícilment EUiA hagués acceptat investir un alcalde convergent.

Les possibilitats, doncs, passaven per tres línies: la suma d’esforços (pre o post electorals) entre ICV-EUiA i l’Entesa, l’erosió del vot popular del PSOE en favor d’ICV-EUiA i del vot benestant o trepa en favor de CiU.

Fracassats els intents d’anar en coalició amb l’Entesa, ICV-EUiA comet un error tàctic monumental que explica, en bona part, el seu fracàs i que podríem resumir en què en comptes d’anar a competir amb el PSOE als barris, ha intentat competir amb l’Entesa al centre. D’aquesta manera, ni ha sabut canalitzar el descontentament entre alguns sectors populars, ni ha pogut combatre el populisme i la tàctica bustiana del tupperware, ni ha rendibilitzat la seva ferma oposició en temes com la corrupció, amiguisme, etc.

ICV-EUiA no ha sabut entendre que, com els resultats han demostrat, el vot de la progressia il·lustrada, del perfil de treballador qualificat amb sensibilitat ecològica, preocupació per la transparència i una cert caràcter esquerrà (que no arribi, això sí, a qüestionar el sistema de dominació), vot que potser en altres grans ciutats catalanes havia estat fidel a ICV, a Sabadell està fidelitzat, almenys fins ara, per l’Entesa.

Així, ha volgut combatre per aquest perfil de vot amb la incorporació de personatges propers (per la dreta!) a aquest àmbit i la confecció d’una llista que, diem-ho francament, ho tenia molt difícil per competir amb l’Entesa en termes d’ecologia, compromís i honestedat.

Per contra, ICV-EUiA no ha desplegat (segurament víctima encara de la seva supeditació a nivell nacional al PSOE i a l’herència del tripartit) una línia d’intervenció a nivell de les persones que pateixen més directament els efectes de la crisi, de les víctimes de l’atur i la precarietat, d’aquelles persones que potser han votat el PSOE, però ara estaven disposades a no fer-ho. El resultat: el bloc PPSOE no s’ha erosionat, més encara: s’ha reforçat l’ala dreta!

De la seva banda, CiU no ha estat capaç ni de recollir els vents favorables en l’àmbit del catalanisme conservador que corren per tot el Principat, ni d’aturar les noves incursions d’en Bustos en el món dels subvencionats, trepes, vividors del diner públic i presumptes creadors d’opinió; permetent així al nostre cacic renovar el seu arsenal de mercenaris disposats a seguir venent la seva imatge a canvi, literalment, dels seus favors econòmics.

Una altra de les conclusions d’aquestes eleccions és que el discurs de “l’estil Bustos” ja ha esgotat el seu sostre, i que un missatge de canvi no pot reduir-se a aspectes formals (o perversament indentitaris), sinó que haurà de basar-se en continguts polítics i programàtics, en donar resposta a les necessitats i preocupacions reals de la ciutadania i en la defensa de models de ciutat, de societat i de país alternatius.

Des de la CUP, després dels nostres grans resultats també a Sabadell, estem més decidides que mai a articular políticament l’espai de ruptura a la ciutat. De treballar dia a dia i barri a barri per aplegar totes aquelles persones que aniran assumint que ni el sistema capitalista, ni l’estat espanyol són ni seran mai marcs democràtics on poder-nos desenvolupar com a persones ni com a col·lectivitat... Estem construint l’alternativa independentista i d’esquerres sense embuts!

Som, però, plenament conscients que no serà qüestió de quinze dies aconseguir que aquests plantejaments siguin hegemònics al si de la nostra ciutadania, i per això estem disposats a treballar conjuntament a nivell de base, de sensibilització social i de mobilització popular amb altres sensibilitats de l’esquerra sabadellenca. Només des de la defensa conseqüent, exemplar i desacomplexada dels drets col·lectius serà possible el canvi.