“Eppur, si muove”, xiuxiuejava Galileu amb tossuderia quan l’omnipotent i santa inquisició el va fer abjurar de la teoria heliocèntrica. Amb la mateixa persistència, afirmem que Sabadell, tanmateix, es mou. I ho afirmem també ara, un moment en què la ciutat aparenta jeure i anar fent, deprimida, davant l’atzucac polític i social que uns governants pretesament omnipotents ens han imposat.

El Sabadell “símbol de la democràcia i la lluita” que proclamava un eslògan dels setanta tardans, ha anat esdevenint una mena de teatre dels malsons on, de la mà dels diferents governs Bustos i dels qui per activa o per passiva els han donat suport, assistim ara sí, ara també, a exercicis del que podríem anomenar, essent generosos, “democràcia de baixa intensitat”.

Una relació amb la societat civil fonamentada en el clientelisme per uns i l’autoritarisme per altres, la manca de transparència i les denúncies de nepotisme en l’adjudicació d’obres, el malbaratament dels recursos públics i del patrimoni col·lectiu amb casos esfereïdors com el de l’antiga caserna, les contractacions a dit de militants del PSOE, les adjudicacions irregulars d’habitatge social o fins i tot les irregularitats en el mateix desenvolupament dels plens municipals ja semblen formar part de la cultura política sabadellenca, resumides en la ja famós concepte “estil Bustos”.

Però no és només un problema de formes. Ho és, i volem remarcar-ho, de continguts. Una política urbanística al servei dels constructors i especuladors, les privatitzacions de diferents serveis municipals, el menyspreu pel Rodal i l’aposta pel Quart Cinturó, la inexistència de veritables polítiques d’integració i de serveis socials municipals amb la progressiva externalització de les mesures assistencials, una política cultural de fanfàrria i pandereta i la pèrdua progressiva d’espai públic en ares del benefici privat són, entre altres, clars exponents del tarannà dretà dels darrers governs municipals.

Malgrat això, malgrat la manca de resposta per part de l’esquerra oficial a una crisi econòmica provocada (com sempre) pel capital i que recau (com sempre) en els treballadors, malgrat els escàndols de corrupció que minen l’ànim de la població i les arques (els diners) de tothom i malgrat la mediocritat d’una classe política catalana entestada en ressuscitar un mort anomenat estatut, quan cada cop és més evident als ulls del nostre poble que un futur de justícia i llibertat requereix posar en punt de mira en la independència de la nostra nació... Sabadell es mou!

De fet, Sabadell no ha deixat mai ben bé de moure’s... i de tant en tant, de guanyar batalles. Com va passar en la defensa del Rodal i, en concret, del Torrent de Colobrers contra l’esperpèntic projecte del Zoo, o com ho van ser les lluites contra una política basada en la criminalització i la repressió del jovent compromès de la nostra ciutat mentre es feien els ulls grossos davant les agressions feixistes.

En els darrers mesos, els estudiants i professors han estat al capdavant de les mobilitzacions en defensa d’una escola i una universitat públiques i de qualitat, les associacions de veïns i els sindicats continuen reivindicant l’acompliment d’aquella promesa d’un programa de xoc per a la dignificació de la sanitat a la nostra ciutat i la nostra comarca, i els nouvinguts s’han organitzat per denunciar una llei d’estrangeria excloent i contrària als drets de ciutadania i per reclamar veritables polítiques d’integració social.

Dia a dia, entitats i col·lectius segueixen lluitant per la protecció del Rodal i per un model de ciutat, de territori i de mobilitat al servei de les persones i no pas per la supeditació del bé comú als interessos del capital especulatiu i el sector del totxo. Alhora, va prenent cos també a Sabadell, una massa social disposada a defensar i exercitar el Dret d’Autodeterminació, fent pas a pas possible que el nostre poble esdevingui amo del seu destí.

I això, tot plegat, és el que dóna sentit a un projecte polític com la CUP. Volem recuperar la ciutat, recuperar la il·lusió, empoderar el teixit social, i fer partíceps de la política real totes les dones i homes que dia a dia treballen per un futur de justícia i llibertat per al nostre poble. No tornarem a caure en el parany de delegar la defensa dels interessos populars a mans dels professionals que només esperen l’ocasió o l’oferta per trair-los.

Des del País Valencià ens deia en Joan Fuster, “tota la política que no fem nosaltres, es farà contra nosaltres” , i l’Ovidi responia “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”. Afegir-hi quelcom més seria sobrer.

Xavier Oca i Baradad
Portaveu de la CUP de Sabadell