Article del diari POSEM FIL A L'AGULLA
editat per la CUP i el MPS

Publicat previament a l’Accent, www.laccent.cat

Els Països Catalans estan dividits en dos estats. En un d’aquests, l’estat espanyol, les dues principals institucions de l’estat –la monarquia i el Govern– estan essent investigades per corrupció. En un cas es tracta d’una trama de negocis i tràfic d’influències vinculada a la família reial. En l’altre, es tracta del pagament generalitzat de sobresous en negre a diversos ministres i al mateix president per part del seu partit. Un pagament sortit d’un finançament il·legal del partit que implica algunes grans empreses del capitalisme espanyol i que arriba a imports espectaculars si tenim en compte que, segons sembla, la persona clau del muntatge va arribar a acumular un mínim de 32 milions d’euros en comissions.

Alhora, els Països Catalans tenen el seu territori dividit i administrat principalment per tres autonomies. A la de Catalunya un dels partits actualment al Govern, Convergència, té la seu embargada com a fiança en un cas de corrupció i el seu secretari general està a punt de ser imputat per tràfic d’influències. L’altre partit del Govern, Unió, ha estat declarat responsable civil d’un cas de finançament il·legal.

A la del País Valencià, qui va ser escollit president va haver de deixar el càrrec per ser jutjat per tràfic d’influències. Una acusació que no va prosperar però que era només la punta de l’iceberg de causes obertes contra el Partit Popular fins que ha arribat a sumar, actualment, la xifra de 10 diputats imputats per corrupció.

A la de les Illes Balears, qui fou president d’aquesta comunitat, Jaume Matas, té més d’una vintena de causes obertes i ha estat condemnat a sis anys de presó per malversació de cabals públics. Matas, però, no ha entrat a la presó perquè està dilatant el procés judicial amb la presentació de recursos,  tot i que també ha hagut de fer front a una fiança milionària.

Si baixem un graó més en l’entramat administratiu, veurem com la corrupció també és ben present a diputacions i consells insulars. A Girona, l’expresident de la diputació provincial, Jaume Torramadé, està embolicat en un escàndol per assetjament i vexació sexual d’una treballadora de la diputació que, alhora, pot acabar derivant en una condemna per corrupció si es demostra que va intentar comprar el silenci de la treballadora amb diner públic. A Barcelona, el vicepresident de la diputació, Ferran Civil, està imputat en tres causes per corrupció amb demandes que superen els tres anys de presó. Tant Torramadé com Civil són militants d’Unió Democràtica. A la diputació de Barcelona també han estat diverses les denúncies fonamentades de l’existència de sobresous blindats per a alts càrrecs de tots els partits o l’existència de persones assalariades per la diputació però que en realitat desenvolupaven feines per als partits polítics, especialment del PSC.

A Castelló, l’expresident de la diputació, Carlos Fabra (PP), ha esdevingut una icona de la malversació i la corrupció. Famós per haver estat agraciat diverses vegades per grans premis de loteria, fet que ha aixecat tot tipus de suspicàcies, és també l’autor del serial de malversació de diners de l’aeroport de Castelló. Actualment està en ple procés judicial, acusat de corrupció i amb una petició fiscal de tretze anys de presó.

A Alacant, la diputació ha estat esquitxada pel cas Brugal fins al punt d’obligar a dimitir, fa un any i mig, el president provincial, Juan José Ripoll. El motiu és l’adjudicació fraudulenta de concessions de recollida d’escombraries en diverses zones del sud d’Alacant, que també ha provocat la dimissió i processament de diversos alcaldes del Partit Popular.

La corrupció també va acabar amb la carrera política de Maria Antònia Munar, expresidenta del Consell Insular de Mallorca. I no només va acabar amb Munar sinó també amb el seu propi partit, Unió Mallorquina, que va veure com la seva direcció era processada en diversos casos de corrupció.

Si anem al mapa de la corrupció per municipis són diversos els casos que han ocupat les portades dels mitjans en els darrers temps. La implicació de Xavier Crespo, alcalde de Lloret (CiU), amb la màfia russa; la imputació dels alcaldes del PSOE de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet; el saqueig de l’empresa municipal Innova, de Reus, per part de dos alts càrrecs de la sanitat catalana, o el cas Emarsa, un frau de 25 milions d’euros perpetrat per l’alcalde de Manises a costa de la companyia d’aigües de l’horta valenciana.

Aquesta és la radiografia esquemàtica de l’entramat de corrupció institucional que actualment està en fase de processament judicial. A aquest entramat, però, se li podria afegir encara la responsabilitat política d’aquestes mateixes institucions i d’aquests mateixos imputats en la fallida del sistema financer dels Països Catalans, que ha provocat la desaparició de tretze de les quinze caixes d’estalvi que existien el 2008.

Davant d’aquest panorama en què la corrupció ha podrit les estructures centrals del poder polític, és freqüent sentir en ràdios o llegir a la premsa que no es pot generalitzar, que els casos de corrupció són fets aïllats, que els casos de corrupció surten a la llum a causa d’interessos foscos, etc. Sembla evident, però, que la ciutadania pensa tot just el contrari.

---------------------------

pots llegir la resta del diari aquí