2008... un any de traspàs, un any de lluita
10/01/2008
Durant els treballs previs al darrer Congrés de l’Entesa per Sabadell, des de la CUP ens havíem mostrat molt crítics pel què feia al rumb (o més ben dit, a la manca de rumb) polític de l’Entesa, al tarannà cada cop menys polític i més tècnic i personalista del seu grup municipal i, sobretot, respecte a la singular interpretació de la participació sota la que es presentava aquest congrés, que abocava a eludir el debat estratègic al si de l’Entesa.
Malauradament, els fets han confirmat les pitjors previsions, i els assistents al darrer congrés vam sortir-ne sense tan sols saber què havíem aprovat, quina seria l’orientació política de l’Entesa en els propers anys i, el que és més greu, amb una certa desconfiança en els mètodes de treball i els tarannàs de les persones que actuaran com a caps visibles d’aquesta organització.
Davant l’urbanisme a la carta que permet el gran negoci dels promotors a costa de la qualitat de vida dels ciutadans, les privatitzacions o desmantellaments de serveis municipals, la corrupció legal i institucionalitzada en forma de dietes i contractes municipals, la hipocresia del discurs mediambientalista combinat amb la fal·lera constructora d’autopistes, les destrosses del territori, la farsa de la participació ciutadana que allunya cada vegada més els centres de decisió dels sectors populars i els deixa en mans dels poders econòmics, i la utilització de la cultura de pandereta com a element disgregant destinat al manteniment d’un vot captiu espanyolista, i davant el trist paper jugat per ERC i ICV que segueixen somniant amb el cop d’efecte que els permeti tornar al govern i viure del cuento, l’Entesa segueix sense voler saber què vol ser quan sigui gran.
No és temps d’indecisions i conciliacions, és temps de lluita! Els propers anys veuran accentuar-se la confrontació tan entre dos models de societat (el que defensa el benefici privat i el campi qui pugui vers els qui defensem l’igualitarisme, les conquestes socials i l’interès col·lectiu) com entre dues adscripcions nacionals: el sotmetiment a l’estat espanyol o l’avenç sense embuts vers la independència. I del resultat d’aquesta confrontació que es veurà reflectida en tots els àmbits de la política, inclòs el municipal, en sorgiran els trets d’identitat de la societat catalana a mitjà termini.
En aquest context, i amb ICV jugant definitivament el paper de comparsa del PSOE tan pel què fa al suport a les polítiques de privatització de l’ensenyament o d’infrastructures com apuntalant un estat espanyol en crisi de legitimitat, no s’hi valen mitges tintes: des de l’esquerra nacional tenim la responsabilitat històrica d’assumir sense embuts un paper d’oposició frontal a les polítiques liberals i de dinamització general de la lluita pel dret d’autodeterminació.
És per això que, des de la CUP:
-
Seguim considerant útil i necessari el projecte de l’Entesa, però constatem el seu estancament i la nostra manca de confiança en el rumb i les formes de treball que, de moment, semblen imposar-se.
-
Considerem que la prioritat és intensificar les lluites, promoure l’auto-organització ciutadana en defensa dels drets col·lectius i anar bastint, junt amb el teixit social, una alternativa política definitivament deslliurada de les rèmores i temptacions de la fracassada (o assimilada) esquerra reformista espanyola.
-
Creiem prioritari reforçar un pol de ruptura que pugui exercir d’avantguarda de tot aquest procés polític i per tant optem per un replegament actiu dins l’Entesa que es concretarà en:
-
Retirar tota la nostra militància dels òrgans de direcció de l’Entesa (òrgans en els quals s’ha actuat sistemàticament com a corró en contra dels nostres postulats);
-
Participar en les trobades de debat polític i els grups de barri amb la intenció d’ajudar a la clarificació estratègica i al reforçament del caràcter reivindicatiu i l’arrelament social del projecte; i
-
Intensificar l’activitat pròpia de la CUP amb l’objectiu de sacsejar el debat polític i la consciència social a la ciutat i d’incorporar el màxim de persones independentistes i d’esquerres a la lluita municipal.
Com diria aquell, les condicions objectives ens són favorables. Bufen vents d’agitació política i social. Quan els instruments esdevenen rèmores, cal renovar la maquinària.
publicat al butlletí de la CUP de Sabadell, Malapell núm 37, el gener de 2008