No és un secret per a ningú (i no ho és perquè els seus protagonistes inicials no ho han volgut així) que des de les passades eleccions municipals a la nostra ciutat, s’ha anat articulant un espai de debat, treball conjunt i coordinació entre Entesa per Sabadell, la Candidatura d’Unitat Popular i el Moviment Popular de Sabadell. Un espai, expressat com aposta prioritària en l’àmbit de la lluita institucional (entesa com a un més dels tentacles de la Unitat Popular), per moltes de nosaltres. Aquest s’ha gestat, lluny de les estridències d’altres iniciatives, i dels sorolls mediàtics de les declaracions grandiloqüents, i ha anat teixint una aliança des de la base, una unitat d’acció, que no orgànica, dels qui sempre hem denunciat la partitocràcia que s’ha viscut a casa nostra i tot els actors d’aquest joc d’enganys i equívocs que ha estat la “restauració” democràtica a l’estat espanyol, i els 30 anys de belle époque de la progressia catalana.

Després de l’esclat de la bombolla capitalista a casa nostra, i el col·lapse social que ha patit el pacte firmat entre els patriarques del règim “democràtic”, la mobilització a arreu dels Països Catalans ha anat in crescendo, deixant en escac l’esquerra gestora, i fent emergir una nova esquerra, oculta, o més ben dit ocultada, que ha plantejat obertament noves regles per a la partida que ens disposem a jugar.

És en aquest escenari, en el que presentem la Crida per Sabadell, o el que és el mateix, el procés d’obertura d’aquest nou projecte, del qual només s’han assentat els fonaments, forjats als carrers, en les mobilitzacions contra les pujades dels transports públics; a les aules, en les lluita contra la privatització de l’ensenyament; a les places, en la lluita contra l’oligarquia corrupta que gestiona les nostres institucions; als centres de treball, en la defensa dels nostres drets laborals; als centres de salut, en la defensa d’una sanitat pública universal; i en un sens fi de llocs que han estat escenaris d’aquest combat contra l’hegemonia de la dreta liberal. Plantegem, doncs un canvi de paradigma, un canvi en les formes de fer, que ja fa anys que es gesta, un canvi de sentit de les corretges de transmissió, que deixin d’anar de dins cap a fora de la casa gran, i que sotmetin els nostres representants polítics a la voluntat popular, i no la voluntat popular als desitjos i tempos dels nostres representants polítics.

Avui, i com des de fa tres anys estem treballant, plantegem l’obertura d’un nou espai de treball, de debat i de lluita, que sigui hereu de més de deu anys de Candidatures Alternatives del Vallès, d’exemples com els del Figaró, Arenys de Munt o Sant Pere de Ribes, hereu de les mobilitzacions obreres que van abastir de drets els barris de la nostra ciutat als anys 70. Avui obrim les portes a començar a construir una alternativa capaç de subvertir l’ordre constitucional i legal que ens oprimeix i ens condemna a la misèria, un projecte que posi l’ajuntament de la nostra ciutat al costat d’aturats i desnonats, i no de banquers i patronals. En definitiva, fem una Crida per Sabadell, una crida a organitzar-se, a lluitar i a seguir treballant per possible aquest canvi de rumb.

No voldriem acabar aquest article, sense recordar les paraules, de Joan Fuster, qui des de les entranyes d’aquella mal anomenada transició ja concloïa, a mode d’advertència, que “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. Fem-les nostres i comencem a fer camí.