Després d’analitzar i debatre tant l’actuació de l’Entesa dins el consistori, com els seus posicionaments polítics i moviments tàctics, la seva política de relacions, el seu funcionament intern i els resultats electorals de maig de 2007, des de la CUP fem públiques les següents valoracions:

1) Durant els primers anys de govern Bustos, l’Entesa va exercir en solitari el paper d’oposició a les seves polítiques dretanes, clientelars i espanyolistes. Això li va obrir l’oportunitat d’erigir-se, a ulls de molts ciutadans, en el referent primordial d’un futur canvi polític a la ciutat.

2) En el moment en què els conflictes van començar a assetjar l’equip de govern, fins l’extrem d’acabar amb el sextapartit (PSOE, ICV, EUiA, ERC, CDC i UDC) i deixar el PSOE governar en solitari, (cas Bemba, vaga d’escombraries, estil Bustos...) l’Entesa no va saber estar a l’alçada d’unes circumstàncies que li eren propícies per intensificar la seva oposició, debilitar encara més el govern Bustos i erigir-se en referent dels sectors que reclamaven públicament un canvi de govern a la ciutat. Enlloc de fermesa, solidesa política i claredat en els missatges, es va començar a imposar una línia d’ofuscament tàctic i manca de confiança en les pròpies forces i els sectors socials transformadors que s’aniria accentuant paulatinament.

3) Fruit d’aquesta desviació tàctica, es va confondre el projecte d’articulació d’una Alternativa de Ciutat –és a dir, un procés de confluència entre tots els sectors de la ciutadania i la societat civil en un projecte comú de transformació social i política–, amb una simple aliança electoral amb els qui, fins feia pocs mesos participaven del govern Bustos, i durant tota la seva vida seguiran basant l’acció política en els seus interessos personals i corporatius: el satèl·lit del PSOE anomenat ICV-EUiA.

4) El surrealista procés de converses amb ICV-EUiA no va fer res més que donar oxigen a aquesta coalició fins arribar a l’extrem de permetre’ls presentarse amb l’aparença “d’haver fet neteja” (tot i mantenir en les seves files excelsos i excelses professionals en l’ofici de viure com a reis i reines amb més de 6000€ mensuals de l’erari públic).

5) Alhora, la paràlisi produïda per les converses i la manca de missatges polítics clars per part de l’Entesa, van permetre a CiU, després d’haver fet també el seu Pla Renove, presentar-se com a una força alternativa al govern que ella mateixa havia instaurat el 1999.

6) La manca de debat polític i, conseqüentment, de continguts clars en el discurs de l’Entesa, la van fer aparèixer més com a un grup de tècnics setciències que redueixen la ideologia a la “bona i honesta gestió” que no pas com un grup de persones compromeses amb un projecte polític de transformació social. L’Entesa, perduda en un mar de conceptes vagues com la “transversalitat” (que la duien a definir-se formalment com a “progressista” amb escassos símptomes d’igualitarisme social, a no posicionar-se de manera clara i contundent davant determinats conflictes i a romandre en la covardia o indefinició permanent en el conflicte nacional entre el poble català i l’estat espanyol), no va ser capaç de definir una estratègia electoral que li permetés definir un espai polític ni anar a la recerca del seu vot natural: el de l’esquerra nacional i transformadora.

7) Fruit de tot plegat, l’Entesa, lluny de capitalitzar el descontent popular que va plasmar-se en una monumental abstenció, no va ser capaç (i, el que és més greu, no va tenir ni la voluntat!) de recollir ni un sol dels més de 3000 vots que ERC va perdre (tal com era de preveure) en les darreres eleccions municipals. Alhora, la seva paràlisi política i el gran error tàctic de les converses amb ICV, van permetre a aquesta coalició i a CiU erigir-se en nous referents (si més no, de façana) de l’oposició al govern Bustos.

8) L’arrel de totes aquestes errades tàctiques entenem que cal buscar-la bàsicament en la manca d’espais per al debat en el si de l’Entesa que permetin l’aflorament i la confrontació de propostes i línies polítiques. A l’Entesa hi conviuen des de sectors de l’antiga gauche divine farresiana, fins a persones arrelades als moviments socials i veïnals, des d’independentistes i defensors d’una transformació radical de la societat, fins a gent que no qüestiona el sistema de dominació, sinó que, senzillament, ha quedat relegada dels seus òrgans de gestió i de control polític. En ares del “consens”, s’ha sufocat tot debat estratègic i s’ha arribat gairebé a l’apoliticisme i l’exaltació de la gestió com a únic referent ideològic, oblidant que per elecció es trien polítics, i els tècnics són triats per oposició.

9) Assistim preocupats a la manca de capacitat autocrítica i l’actitud autocomplaent de certs sectors de l’Entesa, que, escudats sota la frase “ara no tocava créixer, sinó consolidar”, es neguen a admetre l’evidència de l’oportunitat perduda de capitalitzar un treball polític i a analitzar les decisions tàctico-estratègiques que ho han impedit. Aquesta mateixa manca d’autocrítica pot dur a una paràlisi definitiva si l’Entesa, enlloc de recuperar la iniciativa clarificant la seva línia política i intensificant el seu paper en l’oposició, segueix aferrant-se a la “transversalitat” i “el codi ètic” com a eixos centrals d’un discurs polític de baixa volada.

10) Des de la CUP entenem que cal corregir el rumb, fer debat polític, traçar camí i dotar-se d’una estructura organitzativa més transparent, democràtica i participativa. El projecte polític de l’ENTESA només té sentit si aquesta es decideix a assumir desacomplexadament el seu paper de referent de l’esquerra nacional i transformadora sabadellenca i dels moviments socials i a erigir-se en pal de paller i motor del procés de construcció d’una alternativa política deslliurada definitivament dels tripijocs, els enganys i la concepció de la política com a modus vivendi que caracteritza els aparells dels partits de l’esquerra oficial i estretament lligada a les diferents expressions i sensibilitats dels sectors populars organitzats a la nostra ciutat.

11) Al Vallès, als Països Catalans, i en diversos llocs del planeta, els projectes polítics d’orientació nítidament transformadora i alliberadora, basats en la unitat de totes i tots aquells que treballen dia a dia en defensa dels drets i interessos populars, guanyen paulatinament nous espais d’incidència política. Sabadell no pot quedar enrere. Tenim les condicions socials per tirar endavant el projecte... aprofitem-les!

Assemblea de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP)

Sabadell, 20 de setembre de 2007