El present moment al Principat de Catalunya es caracteritza per dues dinàmiques coincidents. Per una banda, el descrèdit de les forces regionalistes. La difunció del provincianisme de CiU i la incapacitat del tripartit per salvar el vaixell, la seva “España de las autonomias”, ha espetegat en una profunda crisi de l'autonomisme. Assistim, com a procés paral·lel, a una clarificació de la naturalesa de l'actual Estat espanyol.

D'aquest règim neoliberal i corrupte que ara es mostra sense embuts pel gran públic, llençant el salvavides a especuladors i malabaristes de la Borsa mentre l'atur ja assoleix cotes esgarrifants només al Principat. A tot plegat ho acompanya una lògica eclosió de la mobilització de tipus autodefensiva, tant en el camp polític com en el sindical-laboral.

És necessari, tanmateix, teixir ponts d'unitat i solidaritat entre els diferents sectors populars en lluita per dotar-los del projecte polític d'una esquerra nítidament transformadora. I aquesta és la aposta de la CUP, la Unitat Popular. Per les particularitats de la conjuntura, una proposta avançada d'Unitat Popular pel món del treball pot ser, per exemple, situar a un horitzó de mitjà termini la reivindicació d'un “marc català de relacions laborals i econòmiques” destinat principalment a dos objectius:

1- a vetllar realment pels llocs de treball, les condicions i els drets laborals dels treballadors/es, en perspectiva a reforçar-los i ampliar-los;

i 2- a impulsar la democratització de les estructures econòmiques, la autoorganització i conscienciació dels treballadors/es, i a crear espais de participació pública i sindical, autènticament efectius, pel control de les empreses (primordialment les de gran capital).

Evidentment, tot aquest procés s'ha d'integrar en un context de lluita per l'autodeterminació nacional dels Països Catalans, única via que ens possibilita el canvi social.

Bernat marco
membre de la Candidatura d'Unitat Popular de Sabadell