No s’estimen el Parc Catalunya. Aquesta és l’única conclusió a la que es pot arribar després de veure com el govern de l’Alcalde Bustos l’ha malmès amb l’actuació que  han fet, sense cap mena d’estudi tècnic, tràmit ni consulta, per construir un circuit de bicitrial dins del recinte del Parc.

Aquest parc, que va costar tants esforços ciutadans i tantes reivindicacions, és un símbol de Sabadell, una expressió de la voluntat popular, i és incomprensible que l’actual govern de la ciutat permeti i promogui la seva destrucció.

La proposta de Parc de Catalunya es remunta a 1929, quan va ser plantejat en el projecte d’eixample dels arquitectes Josep Renom i Joaquim Manich, però va ser durant la dècada dels setanta quan es va produir una mobilització ciutadana massiva per evitar un projecte franquista que pretenia edificar tot el que ara és Parc amb 3.200 habitatges.
El primer ajuntament democràtic va prioritzar la seva realització i la gestió es va fer amb una àmplia i activa participació de la ciutat. El disseny va ser fruit d’un concurs públic i uns mesos després es van realitzar plantacions populars per començar a fer realitat aquell somni ciutadà: el gran pulmó verd de Sabadell
El projecte final va valorar l’adaptació al terreny i va prioritzar els elements naturals per davant d’aquells més artificials, amb la voluntat d’ordenar el Parc en un ambient al màxim de natural possible. El projecte d’ordenació va ser debatut i aprovat pel conjunt del Consistori el 1986.
Ara el Parc Catalunya és patrimoni de tota la ciutat i la ciutat en fa un intens ús com a lloc de passeig, de repòs, de joc pels infants, per activitats de la festa major i per a moltes altres opcions de lleure.
Ara el Govern de l’Alcalde Bustos ha permès a un promotor privat la construcció d’un circuit de bicitrial de més de 1.500 m2 al bell mig del Parc perquè sigui utilitzada com escola privada de bicitrial. Ho han fet d’amagat, sense  informar de res ni a ningú, tot i tractar-se d’una actuació que comporta una important alteració del Parc. Ho han fet sense cap mena de projecte ni criteri, sense cap tipus d’estudi tècnic, sense cap garantia sobre la seva seguretat i el manteniment futur. Sense cap tipus de tramitació administrativa ni transparència malgrat tractar-se d’una activitat lucrativa privada en un espai públic.

Han clavat una greu queixalada al Parc, que veurà perduda una part important sense que l’activitat a què es destina tingui cap mena de sentit en la filosofia general del Parc. És una queixalada que pot obrir la porta a d’altres, un precedent que si no l’evitem pot portar a la seva malmesa progressiva ja que el Govern de l’Alcalde Bustos no estima el Parc Catalunya.