Pressupost 2008 o els comptes del 'Gran Capitán'

Què dir del Pressupost Municipal per al 2008? Res de nou que ja no s’hagi dit en l’anàlisi de pressupostos d’anys anteriors. Per tant, rebutgem unes xifres(1) que reflecteixen una mala gestió econòmica dels recursos públics dels sabadellencs i sabadellenques:

 

  • Les despeses ordinàries (els sous i els serveis) pràcticament absorbeixen els ingressos corrents, els ingressos propis. Amb la qual cosa no queden diners per afrontar nous projectes de ciutat.
 
  • Continua havent-hi poca capacitat d’estalvi. Així, de cada 100 euros que es recapten només 3 euros es podran destinar a inversions.
 
  • Hi ha una capacitat d’endeutament estancada. Els préstecs, que haurien de servir per afrontar projectes estratègics, es destinen exclusivament a retornar els crèdits.
 
  • També hi ha poca capacitat per aconseguir més diners sense augmentar de manera desproporcionada la pressió fiscal (cosa que ja s’ha fet), ni vendre’s el patrimoni públic.
 
  • Pel 2008 la previsió de finançament d’inversions per part d’altres administracions cau un 30%.
 

Com a conclusió, cal constatar que la capacitat econòmica de l’Ajuntament està gairebé esgotada, com a conseqüència d’una mala gestió econòmica que dura des d’aquell nefast 1999, en el qual el PSOE va començar a governar la nostra ciutat. 

Una cosa que, tanmateix, sí que ha canviat en la presentació dels comptes per aquest 2008, és el desvergonyiment amb el qual el PSOE local es mostra a l’hora de contractar irregularment el personal de l’Ajuntament: la col·locació, sense proves de selecció, a persones vinculades al partit, i la seva remuneració de forma molt més que generosa amb els diners de tots els sabadellencs i sabadellenques. 

Però anem a pams. Comencem pels comptes del “Gran Capitán” sociata, l’inigualable i mai prou valorat Manuel Bustos, el qual ha repartit sous gairebé de president de govern estatal(2) a personal de confiança política com, per exemple, a la Directora de l’Àrea de Presidència, Montse Costa; i el Director de l’Àrea d’Urbanisme, Manel Somoza; els qual reben un sou anual de 86.885,12 euros. En total, el conjunt de 23 càrrecs de confiança acapara una partida pressupostària de 1.366.747 euros. El comissionat que més diners guanya és el de la Ciutat de la Música, Joan Francesc Marco, que rep 110.000 euros, finançats en part per la Generalitat; els comissionats de Salut, Cooperació i Solidaritat, Marga Estrada (número 14 a les llistes del partit), i del Patrimoni, Isaac Álvarez (número 16 en les darreres eleccions municipal i ex-regidor de Medi Ambient i Joventut), s’enduen 56.666 euros anuals, igual com la comissionada de Nova Ciutadania, Olga Jiménez (ex-regidora de l’Entesa per Sabadell i companya del regidor sociata Juan Carlos Sánchez); Josep Aran, ex-tinent d’alcalde d’Urbanisme de Terrassa, en guanya 61.504 com a comissionat per a l’Habitatge; el cap del programa de coordinació de districtes, Cristian Sánchez (número 17 a la llista socialista i secretari d’organització del PSOE local), en cobra 43.068; i així anar fent. 

Pel què fa a les col·locacions de la seva pròpia clientela, segons el butlletí (3) de l’Entesa per Sabadell, sense passar per cap mena de prova o selecció hi trobem: com a personal eventual els números 14, 16 i 17 de les llistes municipals del 2007, un conseller nacional i ex-regidor de Terrassa, un militant de Barcelona i un ex-regidor de Cerdanyola del Vallès; com a personal interí contractat per decret d’urgència, els números 18 i 20 de les llistes municipals i el vice-president de les joventuts de Sabadell; i com a personal eventual que ha passat a contractat laboral el número 17 de la llista del partit del 2007 a Barberà del Vallès. 

A més, està més que clar que aquesta “gauche divine” (tractant-se de Sabadell potser seria més adient parlar de “gauche garrula”) l’únic que vol és assegurar-se un sou de per vida o almenys durant una bona època, i el servei públic passa a un segon, tercer o quart lloc. Casos com el de Josep Manel Piedrafita, que ha estat regidor durant legislatures amb ICV i amb el PSOE i que ha aconseguit col·locar els seus dos fills a l’entramat de l’Ajuntament, clamen al cel. Ell mateix gaudeix d’una molt bona posició de cara a la jubilació, doncs ha estat nomenat, a dit, director de Mercavallès. 

Tot això és d’escàndol. Aquesta gentussa que s’està col·locant a l’Ajuntament de Sabadell sense acreditar la seva vàlua professional i cobrant uns sous estratosfèrics tenen la barra, a més, d’autoanomenar-se d’esquerres, progressistes, i no sé quantes coses més. No tenen vergonya ni l’han coneguda mai. 

Vist aquest panorama, els aturats i aturades de Sabadell farien santament d’oblidar-se de les oficines d’ocupació de la Generalitat i dels centenars d’oficines d’ETT: allò que haurien de fer és allistar-se al PSOE local, que els proporcionaria una bona feina a l’Ajuntament, amb un bon sou pagat dels fons de l’erari públic. I, si a més, s’és parent d’algun destacat dirigent sociata sabadellenc molt millor, oli en un llum. 

 

publicat al butlletí de la CUP de Sabadell, Malapell núm 37, el gener de 2008
 

____________________________ 

1 Xifres recollides de la intervenció de l’Entesa per Sabadell en el Ple municipal del passat 12 de novembre del 2007. 
2 El Punt del 13 de novembre del 2007. 
3 Butlletí Informatiu del Grup Municipal Entesa per Sabadell núm. 37, desembre 2007.