El 1999, un acord de govern entre el PSOE, ERC i CiU, amb el vist-i-plau del PP, situava Manuel Bustos com alcalde de Sabadell i iniciava un cicle polític caracteritzat per l’urbanisme a la carta, l’especulació, el menysteniment dels valors socials, de la cultura i del món associatiu, l’autoritarisme i la repressió, la compra de voluntats i, com ha fet palès el Cas Mercuri, la corrupció.

Al llarg d’aquests anys, les polítiques favorables als especuladors i contràries als interessos populars (requalificacions, privatitzacions de serveis municipals, projectes com el Zoo o la Ciutat de la Música, etc…) i les pràctiques antidemocràtiques que han donat lloc a la famosa expressió “estil Bustos” han estat contestades amb la ferma oposició d’un ampli ventall d’organitzacions populars, molt sovint amb l’únic suport polític real de l’Entesa i la CUP.

Arran de les agressions a les classes treballadores i als drets socials intensificades a partir del 2008, i de les polítiques de despossessió imposades des del conjunt d’admi-nistracions, la nostra ciutat i la nostra comarca han estat també escenari d’alguns dels més potents i dinàmics moviments populars de resistència (pel dret a l’habitatge, contra les privatitzacions i en defensa dels serveis públics, lluites laborals…).

A partir de les consultes populars per la Independència, Sabadell ha viscut també el desvetllament de la consciència nacional, de manera que bona part de la ciutadania veu ja evident que l’autonomisme és una via morta, que l’estat espanyol és irreformable i que un futur de justícia i llibertat per al nostre poble passa necessàriament per la conquesta de la plena sobirania.

La triple crisi democràtica, socioeconòmica, i nacional aboca a la possibilitat i la necessitat de canvis profunds que permetin, a través de l’empoderament popular, redefinir polítiques, estructures, i regles de joc, posant les institucions i l’activitat econòmica al servei dels interessos i necessitats de la majoria.

Aquests canvis tan sols seran possibles amb noves eines d’intervenció, prou potents per canalitzar la voluntat de milers de persones i per traslladar al camp polític de bracet amb les organitzacions populars el clam les lluites socials en forma d’un veritable programa de transformació. Unes eines en les que no hi poden tenir cabuda les actituds claudicants o de baixa qualitat democràtica que massa sovint han caracteritzat els diferents partits que han gestionat la ciutat i el país.

A Sabadell, com ja hem comentat, tenim la treballada sort de comptar tant amb un ampli ventall d’organitzacions i moviments populars, com amb l’experiència de lluita política que suposen l’Entesa i la CUP, i és sobre aquests tres pilars que s’ha bastit un projecte polític radicalment democràtic, inclusiu i transformador: la Crida per Sabadell.

Des de la CUP, entenem que la Crida per Sabadell és l’eina que que ha de permetre superar el cicle iniciat el 1999 i (re)construir la ciutat a partir dels principis de la igualtat, la justícia social, la cultura, la defensa del rodal i la qualitat de vida, la radicalitat democràtica i la construcció de la República Catalana.

La Crida ha de ser la garantia d’una transformació des de l’arrel, protagonitzada pel poble, per una ciutadania organitzada, conscient i mobilitzada, la garantia d’un veritable canvi en el fons i no només en les formes o en l’aparença dels gestors.

Així, la CUP expressa el seu total suport a la Crida per Sabadell, es compromet a seguir treballant per desplegar aquest projecte fonamental per al futur polític de la ciutat, i encoratja el conjunt de la ciutadania i especialment la gent d’esquerres i l’independentisme a participar-hi.

Sabadell, 23 de març de 2015